Ahir va ser un dia trist. Va passar una cosa
que mai hauria de passar en una escola, ni un instituts: un nen va fer molt de
mal a un dels seus professors, a la seva professora i a alguns companys i
companyes seus. I després es va posar a
plorar pel que havia fet. Un dels mestres ja no podrà tornar avui a l’institut,
perquè va morir.
Tots els mestres i les vostres mestres que
estem aquí, a Vora Mar, sentim profundament la mort d'aquest mestre i el dolor de la seva família i de tots els mestres i els nens i nenes d'aquell institut de Barcelona. Però
també ens fa molta pena que un nen una mica més gran que vosaltres, en lloc de
pensar en jugar, en estimar, en les properes vacances d’estiu, en el partit del
cap de setmana i tantes coses que us agraden a vosaltres, passi el temps pensant com fer mal als altres.
Nosaltres, els vostres mestres, encara que de
vegades us fem enfadar i creieu que no us entenem, us estimem i volem
ajudar-vos a ser bones persones i a trobar l’amor i la felicitat a la vostra
vida. I esperem que vosaltres ens deixeu ajudar-vos. Perquè si us podem
ensenyar a estimar i a gaudir de la vida, coses com la d’ahir no tornaran a
passar...
Guardem un minut de silenci pel mestre que va
morir ahir, per tots els ferits i pel nen que encara no sap estimar, ni ser
feliç.
Ser
mestre d'amor
Ser mestre d´amor
qui no pagaria,
ara que en sóc jo
l´aprenenta em tira.
De dir la lliçó
tota Ella s´afina-
ja sap tant el cor
que no li cal guia;
amb un sol petó
la lliçó es sabia.
Qui és mestre d´amor
del guany ja pot viure.
Joan Salvat Papasseit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada