Ahir va ser
un dia trist. Va passar una cosa que mai hauria de passar en una escola, ni un
instituts: un nen va fer molt de mal a un dels seus professors, a la seva
professora i a alguns companys i companyes seus. I després es va posar a
plorar pel que havia fet. Un dels mestres ja no podrà tornar avui a l’institut,
perquè va morir.
Tots els
mestres i les vostres mestres que estem aquí, a Vora Mar, sentim profundament
la mort d'aquest mestre i el dolor de la seva família i de tots els mestres i
els nens i nenes d'aquell institut de Barcelona. Però també ens fa
molta pena que un nen una mica més gran que vosaltres, en lloc de pensar en
jugar, en estimar, en les properes vacances d’estiu, en el partit del cap de
setmana i tantes coses que us agraden a vosaltres, passi el temps pensant
com fer mal als altres.
Nosaltres,
els vostres mestres, encara que de vegades us fem enfadar i creieu que no us
entenem, us estimem i volem ajudar-vos a ser bones persones i a trobar l’amor i
la felicitat a la vostra vida. I esperem que vosaltres ens deixeu ajudar-vos.
Perquè si us podem ensenyar a estimar i a gaudir de la vida, coses com la
d’ahir no tornaran a passar...
Guardem un
minut de silenci pel mestre que va morir ahir, per tots els ferits i pel nen
que encara no sap estimar, ni ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada